El reportatge-entrevista situa la fotògrafa en el context històric en què va començar a treballar el retrat, l’últim franquisme, recuperant a través d’aquest gènere fotogràfic personatges de la intel·lectualitat catalana que havien destacat durant la República i que tornaven de l’exili, o bé que emergien en tots els diferents àmbits de la cultura: teatre, literatura, art…
Vaig ser ajudant de la Pilar Aymerich a finals dels 80s i principis dels 90s. Amb ella vaig treballar per TVE (La Luna, el Tiempo es oro…), per l’Ajuntament de Barcelona (Diàlegs de Barcelona, de Xavier Febrés), al llibre Les Metamorfosis de Barcelona, i en mil i un projectes en els quals la Pilar no perdia mai la il·lusió ni la passió per la feina ben feta. A ella li dec el respecte a la fotografia d’autor i la curiositat per la persona a qui li estem robant l’ànima.